Despertem, dalt d'un pi, com ocells a dins la nit
Et regalaré el que tinc, el desig; que potser demà no vinc
Que potser demà no hi sóc

Enlloc hi és tot, amb poc pots fer
Amb una banyera I dos xiclets construirem un coet
Perquè ens porti lluny d'on som, per tenir clar d'on venim
Per tenir clar el que tenim

Abraçats, entregats a l'imprevist
Vivint sense el temps, travessant la llum
Dins el tot, prop de mi, camino el que em fa sentir
Sóc feliç, de veritat, sempre que et puc fer feliç

Tenim una vida que no és fàcil però que és nostra
Per començar-la per la teulada
Deixant passar els dies per la finestra
Dormint al sostre, perseguint estrelles

Sabem que ens desborden les coses boniques
Més enllà del bé I el mal ens fan sentir lliures
Amb una engruna ja en puc tenir prou
Si en la veritat començaré de nou

Abraçats a l'imprevist, vivint sense el temps
Travessant la llum, sense pensar en res
Hi ha mil coses més que les que pensem
Quan sortim de dins és quan ens trobem

Vivint la vida perquè sí
I no ens caldrà tenir un motiu
Tenim el cel per tu I per mi
Tenim les ganes de seguir